Què és TEL?

El Trastorn Específic del Llenguatge és un trastorn que afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis, es perllonga durant la infància i l’adolescència, podent deixar en alguns casos seqüeles significatives en l’edat adulta.

“Específic» perquè les dificultats de llenguatge no es poden explicar en termes d’un trastorn més general com una discapacitat intelolectual, un dèficit auditiu o motor, o un trastorn generalitzat del desenvolupament.

Tots els nens no presenten els mateixos símptomes perquè no afecten sempre de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat a tots els components del llenguatge, com són la comunicació, la comprensió i la producció.

A més, el trastorn pot afectar nens o nenes que presenten simultàniament un altre tipus d’alteració al desenvolupament, encara que aquesta alteració no pugui explicar la importància de les seves dificultats del llenguatge: aquesta coincidència dificulta lògicament la identificació dels trastorns, específics en aquests casos.

Senyals d’alerta

Inicialment els seus símptomes se superposen amb altres patologies del desenvolupament i això ocasiona que de vegades, fa falta un temps d’evolució i de resposta al tractament per confirmar o corregir un diagnòstic inicial. Malgrat això, fa falta una intervenció primerenca per prendre les mesures adequades des del primer moment. La identificació del trastorn es basa en l’anàlisi dels símptomes i la seva relació amb el conjunt del desenvolupament del nen.

Cada nen presenta un quadre de dificultats específiques, i no tenen perquè estar afectades totes les dimensions del llenguatge:

Comunicació

Dificultats per expressar intencions comunicatives com:

  • Interactuar amb les persones, l’entorn a les activitats proposades per la logopeda.
  • Mantenir una atenció sostinguda des de l’inici al final de les activitats.
  • Prendre iniciatives sobre les activitats que vol fer.
  • Mostrar habilitats comunicatives: preguntant, responent, imitant…

Comprensió

Dificultats per comprendre l’intercanvi comunicatiu:

  • No conèixer les paraules autònomes.
  • No conèixer la semàntica de les paraules.
  • No conèixer ni les paraules ni els significats.

Aquestes dificultats poden provocar ruptures comunicatives.

Fonètica i fonologia

  • Poden tenir dificultats en els processos d’adquisició i producció dels diferents fonemes del parla.

Lèxic

  • Pobresa de lèxic autònom: nom, verb i atributs. Dificultats en la semàntica lèxica.

Morfosintaxis

  • Pobresa estructural oracional i dificultats en la planificació de les frases.

Contacta amb nosaltres

Si vols posar-te en contacte amb nosaltres omple el següent formulari i respondrem el més aviat possible.